Para poder mejorar nuestros servicios, utilizamos cookies de terceros para recoger información estadística. Si continua navegando consideremos que accepta su utilización. Más información aqui Tanca
Premi Nacional De Cultura 2011

Accés a socis  /  Nou soci APdC?

Usuari:

Contrasenya:

T'has oblidat la contrasenya?  

Butlletí

RSS 2.0 RSS

Setembre 2018
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
ProgramacióFormació

Títols superiors degradats o les misèries dels ensenyaments artístics

Opinió | 03/04/2013

Títols superiors degradats o les misèries dels ensenyaments artístics


El propòsit d'escriure aquest article és el de donar a conèixer els secrets de les Titulacions Superiors artístiques, la recent evolució de les quals ens ha portat a qui les hem estudiat i als qui encara ho estan fent a una situació bastant lamentable.

1. Fem una mica d'història

La Titulació Superior en Art Dramàtic o Dansa va aparèixer el 1990 a la Llei Orgànica 1/1990, de 2 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE). La seva aparició manifestava la voluntat de l'Estat de situar de manera clara dins el sistema educatiu espanyol els ensenyaments artístics superiors.

En l'article 38 de la LOGSE s'establia que:

Els ensenyaments artístics tenen com a finalitat proporcionar als alumnes una formació artística de qualitat i garantir la qualificació dels futurs professionals de la música, la dansa, l'art dramàtic, les arts plàstiques i el disseny.

(En aquest escrit només tractarem Art Dramàtic i Dansa, tot i que som conscients que compartim moltes penúries amb la resta de companys artistes).

La LOGSE també establia, en els articles 42.2 i 45.1, que aquells que hagin obtingut la titulació superior en Dansa o Art Dramàtic posseïen una titulació que era, amb caràcter general, equivalent al títol universitari de llicenciat.

Al 2006 la LOGSE va ser substituïda per una nova llei: la LOE (Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig), ratificant tot allò que havia establert la LOGSE respecte a les titulacions superiors en Dansa i Art Dramàtic (art. 54.3 i 55.3). La Titulació Superior en Art Dramàtic o Dansa és ara equivalent a l'antic títol de llicenciat i també al nou títol de grau que ha introduït la Universitat amb la reforma de Bolonya. És important remarcar que la LOE en cap moment estableix que aquesta titulació sigui un Grau, només diu que és equivalent a un grau. I és que Grau o llicenciatura són titulacions universitàries restringides a la Universitat i regulades per la Llei Orgànica d'Universitat (LOU) i això mateix sembla ser que dirà el conflictiu esborrany en el que treballa actualment el Ministeri de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).

Heus aquí doncs la primera dificultat greu per als estudis artístics superiors. Estan regulats per lleis orgàniques que regulen tot el sistema educatiu espanyol, excepte l'universitari. Però són títols superiors que pretenen ser equivalents al grau universitari. Aquest ha estat l'origen dels múltiples problemes que han anat succeint. Doncs sembla de sentit comú que els estudis artístics equivalents als graus universitaris estiguessin integrats en les lleis universitàries i no en un calaix de sastre anomenat ensenyaments de règim especial i en unes lleis (la LOGSE en el passat, la LOE ara i la LOMCE en el futur) que regulen, a més dels ensenyaments artístiques, la FP, l'educació primària i la secundària...


2. El fals grau

El desplegament reglamentari de la LOE va portar una sorpresa. I va ser que, tot i que la LOE no va parlar mai de grau respecte als estudis superiors artístics, aquests van passar a convertir-se en grau el 2009, segons el Reial decret 1614/2009, de 26 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació de les titulacions superiors regulades per la llei orgànica 2/2006.

Aquest decret, que qualificava de grau uns estudis que no impartia la Universitat sinó els conservatoris i escoles superiors, no va agradar gens al sector universitari. El decret va ser impugnat per la Universitat de Granada i els tribunals li van donar la raó. Grau o llicenciatura són titulacions universitàries. Els titulats superiors en Art Dramàtic o Dansa no han anat a la Universitat a obtenir el seu títol, no són universitaris, ergo el que tenen no és un grau.

Els conservatoris i escoles superiors, que havien estat molt contents amb l'adquisició del "Grau" el 2009, es van trobar el 2012, després de la sentència del Tribunal Suprem, amb que el que impartien no era un grau, sinó alguna cosa "equivalent" però no del tot, una titulació de segona categoria en definitiva.

Quins són els problemes amb què es troben actualment els titulats superiors en Art Dramàtic o Dansa amb aquesta titulació superior que no és un grau?

1 - No es pot accedir a molts processos de selecció de l'administració perquè no reconeixen el títol. Encara que la llei estableix que som equivalents amb caràcter general, la realitat és que només accepten o puntuen la titulació universitària. Per tant, no podem accedir com a professors al sistema educatiu general.

2 - Hi ha una certa dificultat d'accedir als màsters oficials. L'acceptació és com una loteria i coneixem bastants casos on la titulació no la tenen en consideració, cal recordar que per accedir al màster s'exigeix ​​el grau universitari. A més, no hi ha màsters de formació pedagògica per als titulats superiors en Art Dramàtic i Dansa, tot i que aquests màsters són una exigència que estableix la LOE per a impartir la docència en determinades escoles

3 - Hi ha escasses possibilitats d'accedir a la investigació, ser part de projectes finançats d'I+D, etc.

 

És a dir, escasses sortides laborals, dificultats a l'hora d'accedir al món acadèmic i poques o nul·les possibilitats d'investigar.

3. 3. La universitat i els nous graus

Paral·lelament al procés de degradació dels títols artístics superiors, les universitats espanyoles han començat a oferir graus en Art Dramàtic i Dansa. Destaquem a la Comunitat de Madrid, el de la Universitat de Nebrija (Grau en Arts escèniques), el de la Universitat Europea de Madrid (Grau en Ciències de la Dansa), el de la Universitat Rei Joan Carles I (Grau en Arts Escèniques) i a Catalunya, el de Sitges que acaba d'inaugurar The Institute of the Arts Barcelona, ​​una institució que ofereix un triple grau en música, dansa i interpretació. Però, què tenen en comú aquestes universitats? Doncs que són centres privats on la matrícula per any oscil·la entre els 8.500 i 10.000 euros.

La situació per tant, és la següent: qui tingui diners es podrà permetre obtenir un grau artístic universitari en Art Dramàtic o Dansa, amb unes sortides laborals i acadèmiques clares i un títol amb totes les garanties. Els que no el tinguin hauran d'acudir a conservatoris o escoles superiors públiques, on la matrícula costa uns 80% menys, però on el títol que et donen és de segona categoria i carregat de problemes.


4. La reacció dels centres

La veritat és que des dels centres d'ensenyaments artístics no s'està fent massa cosa. La reacció de l'ACESEA (Associació Espanyola de Centres Superiors d'Ensenyaments Artístics) ha estat de total immobilisme. No fa res perquè espera aconseguir una quimera: que en la futura LOMCE aparegui una esmena que torni a parlar de grau artístic, tal com feia el Decret anul·lat pel Tribunal Suprem. I, mentre s'espera aquest "impossible", els centres continuen treballant i els alumnes van estudiant amb l'esperança dipositada en aquesta futura esmena que salvarà els seus estudis.


5. Solució: adscripció a la universitat

La Comissió d'Educació de la FAEE (Federación de Artistas del Estado Espanyol) està convençuda que la solució al problema de les titulacions superiors en Art Dramàtic o Dansa passa per adscriure els centres públics que les imparteixen a la universitat pública o, si més no, iniciar els contactes i informar-se del tema.

Quins serien els grans problemes que ens trobaríem?

1 - Les titulacions del professorat.

2 -  Les ràtios professor-alumne.

3 - No tots els centres es podrien adscriure.

Problemes a estudiar i a negociar. En altres processos d'adscripció s'han trobat solucions a tots aquests problemes, per exemple s'ha facilitat un termini perquè aquells docents que vulguin fer carrera acadèmica actualitzin les seves titulacions i perquè aquells centres que no compleixin els requisits facin els canvis necessaris i sobretot, adscriure's no ha de significar renunciar a certes particularitats, entre elles: l'existència de matèries en els ensenyaments artístics en què les ràtios han de ser molt petites.

El procés planteja preguntes que ens hem d'esforçar a respondre, però això no ha de fer que desistim. L'altra opció, la de "no m'ho expliquis que no me'n vull assabentar", o la que es basa en esperances de que passi alguna cosa del tot improbable i que salvi els ensenyaments artístics de l'embolic en què es troben, ens pot portar al desastre més absolut.

 

Gemma Calvet Villena

Vocal de la junta de l'APdC, presidenta de la Plataforma Pels Titulats Superiors i subsecretària d'Educació de FAEE (Federació d'Artistes de l'Estat Espanyol).

Els comentaris

1  |  Guillem  |  07/04/2013  |  09:40

Gràcies per l'article.

A aquest pas potser veurem ben aviat ballarins enginyers!

Publica el teu comentari:

Si ets soci usa l'accés de socis per autentificar-te!

Si no ets soci usa l'autentificació normal

Usuari:
Contrasenya:
Nom:
E-mail:*
Comentari:
Codi de verificació (copia les lletres de la imatge)*:Captcha Image

*L'email no es publicarà en cap cas

Dansacat.org vetllarà per mantenir els comentaris lliures de continguts que no ens semblin apropiats però en cap cas acceptarà responsabilitats per el que els usuaris diguin aquí.

Tots els comentaris que vulnerin les més minimes normes de convivència seràn esborrats i Dansacat.org es reserva el dret a filtrar-los segons els seu propi criteri.

Publicitat

Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya - Ens movem junts/Nos movemos juntos/We move together

La Caldera Les Corts -c/Eugeni d'Ors, 12 08028 Barcelona, Tel (+34) 93 268 24 73, Fax (+34) 93 268 06 80, info@dansacat.org