Para poder mejorar nuestros servicios, utilizamos cookies de terceros para recoger informaciˇn estadÝstica. Si continua navegando consideremos que accepta su utilizaciˇn. Mßs informaciˇn aqui Tanca
Premi Nacional De Cultura 2011

AccÚs a socis  /  Nou soci APdC?

Usuari:

Contrasenya:

T'has oblidat la contrasenya?  

ButlletÝ

RSS 2.0 RSS

Juny 2018
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930 
ProgramaciˇFormaciˇ

En el nom de la dansa. Un sÝ a la diferŔncia, les possibilitats i els punts de vista

Opiniˇ | 31/03/2014

En el nom de la dansa. Un sÝ a la diferŔncia, les possibilitats i els punts de vista

Les m˙ltiples formes que atorguem a la paraula dansa fan que em vingui de gust fer l'exercici d'observar quŔ estic fent i com em relaciono honestament amb la dansa en quŔ crec. I Ús que, potser, la fe en la forma que un vol que agafi, Ús l'˙nic lloc des d'on cal fer un esforš per aconseguir viure les coses com un se les imagina.

Dansa, als meus ulls, Ús un gran calaix de sastre on s'hi entaforen expressions, intents, productes, gustos, processos, ambicions, modes, formes, exercicis, negocis, contractes, intercanvis, estratŔgies (culturals, econ˛miques, polÝtiques, socials...) i moltes decisions personals. Aquesta afirmaciˇ no vol ser un atac ni tÚ cap segona intenciˇ. Vol ser aquest exercici en quŔ, jo com a individu, detecto quina Ús la dansa (de totes les d'aquest calaix) a la qual entrego la meva dedicaciˇ. Lluny de provar de definir una paraula tan rica i complexa, voldria entretenir-me (com en tot acte creatiu a qui m'agrada dedicar la meva atenciˇ) en el procÚs, els aprenentatges i la intenciˇ.

Comenšant a remenar aquest procÚs, observo que sovint els genŔrics s'emporten per davant la voluntat dels menys sorollosos. Progressivament, si anem desgranant tot l'imaginari que suggereix aquesta paraula, podrem potser parar atenciˇ que, moltes vegades, "dansa" Ús el titular per als sorollosos i no per als subtils. D'aquesta manera, s'atorga la salut de la vida (cultural en general per˛, en concret) de la dansa, a les grans institucions que representen els pilars establerts en l'estructura de la dansa coneguda: educaciˇ, espais de creaciˇ i espais d'exhibiciˇ. En tot aix˛ no considerarÚ la polÝtica en sÝ perquŔ caldria repensar el concepte de polÝtica com perquŔ s'entenguÚs fins a quin punt Ús important la dansa, en general. Com en qualsevol gran canvi, caldria anar als petits avanšos individuals que podria provocar la dansa (en persones i elements transformadors que conformen la vida polÝtica), com per provocar un impacte que modifiquÚs la naturalesa del criteri polÝtic. Per˛ no vull anar-me'n per aquÝ.

Tornant al que deia i rebuscant en els aprenentatges, en primer lloc, l'educaciˇ sempre Ús aquella AtlÓntida ut˛pica on es destrossa l'educaciˇ pr˛pia, on es delega la responsabilitat a les generacions futures (deixant ben tranquilĚla la meva pobreta consciŔncia) i ens compadim adoctrinant la massa de poble inculte que, pobret tambÚ, per tradiciˇ i dificultats de paÝs, no li ha interessat mai la dansa. Companys, com que fÓcilment alg˙ es pot sentir atacat amb aquests titulars, vull parlar de mi per no ofendre ning˙. Des de l'elogi a l'esforš, no al privilegi, afirmo que sento que haver tingut la educaciˇ que volia tenir i he pogut prendre moltes decisions compromeses i a cegues amb la persona que sˇc a dia d'avui. No ho dic com una queixa, ho dic des de l'orgull de saber que Ús felišment possible. En molts Ómbits, no parlo nomÚs de dansa. I, com jo, som uns quants que, sense voler-ne fer cap bandera, no ens sentim representats pels sorollosos. Personalment he aconseguit que tot el meu entorn familiar i artÝstic s'interessi per la dansa en el moment en quŔ la seva opiniˇ sobre la dansa ha estat tan important com la meva.

En segon lloc, els espais de creaciˇ sˇn el cor de les necessitats dels artistes, fan un treball de creixement i ofici que no poden ser pensats sota els parÓmetres antics d'estructures empresarials. No poden respondre a fˇrmules que es reprodueixin, s'han d'adequar als espais on habiten i a les realitats personals i professionals dels qui hi conviuen. Clarament Ús molt mala idea anomenar-los fÓbriques perquŔ sˇn una estructura de naturalesa molt diferent a una fÓbrica.

En tercer lloc, els espais d'exhibiciˇ no poden ser els teatres burgesos als que sempre s'ha dirigit l'elit escŔnica: potser ens toca a tots parar mÚs atenciˇ a com pensem i ens mirem les propostes dels altres. Potser estÓ bÚ que ens replantegem quŔ ens interessa i quŔ no. Potser aix˛ donarÓ mÚs espai als processos i, amb ells, als matisos o potser Ús aquest plantejar-nos el que ens toca. Jo no ho sÚ.

La implicaciˇ, l'interÚs, el creixement i la motivaciˇ passen a ser els pressup˛sits hip˛crites que resideixen en molt pocs dia a dia d'alguns. Es tenen com a valors menors o com a xantatge emocional i se'n perd la intenciˇ. En aquest sentit, crec que l'herŔncia hist˛rica hi tÚ un paper molt important. La traject˛ria del sector al llarg dels anys es mereix, evidentment, el respecte i reconeixement de tots. Sobretot perquŔ entenem que tenien aquests valors com a motor. Per˛, els que hem vingut darrere, no n'hem tingut la vivŔncia. En una hist˛ria, hi calen tots els personatges i els papers que juguen en la trama. A travÚs de l'empatia amb les generacions que han lluitat per la dansa en la qual han cregut, les generacions que hem pogut crÚixer amb l'espai que ens ha permŔs aquesta lluita, hem de poder gaudir de la dansa en quŔ nosaltres creguem. Totes les danses poden conviure, sˇn els mecanismes antics els que no permeten que se segueixi movent. El poder, com en tants altres sectors, emmascara projectes i voluntats i sˇn pocs els que lluiten per un creixement sostenible i a favor d'aquest sector que tambÚ anomenen dansa. Si som en una Ŕpoca que genera les oportunitats per tornar a entendre quŔ som com a individus en una societat canviant, per quŔ hi ha tantes resistŔncies a repensar quŔ Ús la dansa avui dia? Em meravella pensar tots els llocs nous en quŔ pot ser ˙til. Els antics els conec i m'encanten per˛ puc renunciar-hi, segur, a tots ells. Aix˛ sÝ, m'apassionen els nous perquŔ em toca pensar-los a mi. I tinc ganes de veure quŔ en fa i en farÓ la gent que ve darrere meu/nostre.

Si, en primera persona, faig l'exercici del que parlava, quina Ús la dansa en la que jo, Miquel, crec? Jo en dic dansa perquŔ no tinc mÚs recursos. Per˛ li voldria dir vida. Vist des del mˇn de les oportunitats, la dansa, mÚs que una forma de vida Ús una font de vida.

I escric tot aquest text amb un somriure esperanšat i ben ample.

GrÓcies Pere Faura pel teu article del 2/10/13 i fer-me adonar que Ús important que siguem generosos amb les nostres opinions i no ens les quedem per a nosaltres mateixos, i a Montse ColomÚ pel seu article del 5/2/14 per tants anys vivint en dansa i per incloure a nunArt en el paisatge que descrius.


Miquel Barcelona

BallarÝ i core˛graf


Els comentaris

No hi ha comentaris encara!

Publica el teu comentari:

Si ets soci usa l'accÚs de socis per autentificar-te!

Si no ets soci usa l'autentificaciˇ normal

Usuari:
Contrasenya:
Nom:
E-mail:*
Comentari:
Codi de verificaciˇ (copia les lletres de la imatge)*:Captcha Image

*L'email no es publicarÓ en cap cas

Dansacat.org vetllarÓ per mantenir els comentaris lliures de continguts que no ens semblin apropiats per˛ en cap cas acceptarÓ responsabilitats per el que els usuaris diguin aquÝ.

Tots els comentaris que vulnerin les mÚs minimes normes de convivŔncia serÓn esborrats i Dansacat.org es reserva el dret a filtrar-los segons els seu propi criteri.

Publicitat

Associaciˇ de Professionals de la Dansa de Catalunya - Ens movem junts/Nos movemos juntos/We move together

La Caldera Les Corts -c/Eugeni d'Ors, 12 08028 Barcelona, Tel (+34) 93 268 24 73, Fax (+34) 93 268 06 80, info@dansacat.org