Para poder mejorar nuestros servicios, utilizamos cookies de terceros para recoger información estadística. Si continua navegando consideremos que accepta su utilización. Más información aqui Tanca
Premi Nacional De Cultura 2011

Accés a socis  /  Nou soci APdC?

Usuari:

Contrasenya:

T'has oblidat la contrasenya?  

Butlletí

RSS 2.0 RSS

Octubre 2018
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    
ProgramacióFormació

La privatització dels ensenyaments artístics i altres injustícies

Opinió | 04/05/2018

La privatització dels ensenyaments artístics i altres injustícies

És evident que les reformes educatives que hem patit en els darrers anys ens han abocat a un procés de privatització dels ensenyaments artístics. Per una banda, hi ha una titulació superior en dansa amb greus desigualtats amb els graus universitaris: manca de reconeixement en determinats processos selectius, impossibilitat d'accés a la investigació i manca de reconeixement fora de l'Estat. Per altra banda, des de la Universitat privada augmenta cada dia l'oferta formativa de graus en Arts Escèniques a preus elevadíssims, però això sí, amb sortides acadèmiques i laborals molt més clares.

Aquí doncs, ens trobem amb la dicotomia següent: Per una banda, l'ensenyament públic, amb Titulació Superior en Dansa a un preu públic, però amb problemes de sortides laborals i acadèmiques. Per l'altra, el grau d'Arts Escèniques en diferents universitats privades, que ofereix sortides laborals i acadèmiques clares a preus molt elevats.

Però les privatitzacions no només estan ocupant l'espai universitari. Fa tres anys, al 2015, el Departament d'Ensenyament va crear el títol de tècnic d'actuació teatral. Una titulació que no condueix a l'obtenció d'un títol o d'una certificació acadèmica amb validesa a tot l'Estat.  Segons el decret que regula aquesta formació: "La creació d'aquest títol i la definició del currículum respon a les necessitats de qualificació professional detectades a Catalunya, fruit de la col·laboració iniciada entre l'Administració educativa i les escoles teatrals agrupades en la respectiva associació".

El Departament d'Ensenyament va treballar conjuntament amb l'Associació Catalana d'Escoles de Teatre (ACET) per donar llum a un títol que majoritàriament s'imparteix en centres privats. Aquest títol ni dona punts a aquells que vulguin cursar estudis superiors de teatre, ni té validesa acadèmica, ni sembla que tingui cap benefici laboral. Si realment es necessiten estudis artístics lligats a la formació professional, per què no es creen de forma seriosa amb sortides laborals i acadèmiques clares i sobretot lligades a l'àmbit de l'ensenyament públic?

El mateix està passant amb el circ. La Generalitat va impulsar una nova titulació en tècniques de circ. Una vegada més, sense cap validesa acadèmica i lligada a una escola privada. Si es necessiten titulacions de circ, per què no es dona llum verda a uns estudis públics clars i accessibles?  

El problema d'aquestes dues titulacions és que, bàsicament, beneficien a centres privats, però no en detriment dels beneficis acadèmics i laborals, que són molt minsos, independentment del grau de qualitat de l'ensenyament que s'hi ofereix.

Tornant a la dansa, la privatització dels estudis superiors és un més dels problemes existents, però no l'únic. Un altre dels punts febles dels estudis és la manca d'oferta fora de Barcelona. Si vols estudiar dansa professionalment i no ets de la capital o rodalies, ho tens molt malament. A Barcelona hi ha dos Conservatoris Professionals de Dansa on els estudiants cursen els estudis professionals i els ensenyaments obligatoris, són els anomenats centres integrats. Una aposta efectiva per tal que els estudiants puguin compaginar els dos estudis de la millor manera possible.

Però què passa amb un aspirant de Mollerussa o de Sant Feliu de Guíxols? Malgrat superi les proves d'accés (12 places per especialitat a l'Institut del Teatre, i 12 a l'Institut Escola Oriol Martorell) tampoc hi podrà accedir. Amb dotze anys un nen/a no pot desplaçar-se diàriament per mitja Catalunya. Ni per motius econòmics, ni per motius afectius. És evident que és molt difícil que aquests joves abandonin casa seva tan joves (tot i que sabem que l'Institut del Teatre té un excel·lent ventall de famílies d'acollida).

No es podria plantejar amb l'administració que a cada província hi hagués, com a mínim, un centre de referència? Bàsicament per respectar el principi d'igualtat d'oportunitats, que des de l'educació pública hauria de ser fonamental.

Ja veieu: titulacions artístiques superiors de segona. Noves titulacions artístiques sense validesa acadèmica i que únicament beneficien a centres privats. Futurs professionals de la dansa que viuen lluny de Barcelona i se'ls fa molt difícil poder compaginar els estudis amb les mateixes facilitats que els joves que poden gaudir d'un centre integrat. Sens dubte, els ensenyaments artístics necessiten de l'aixopluc de l'àmbit públic per tal de garantir la igualtat d'oportunitats, un principi que en aquests moments no es compleix.

Gemma Calvet
Vicepresidenta de l'APdC


Els comentaris

No hi ha comentaris encara!

Publica el teu comentari:

Si ets soci usa l'accés de socis per autentificar-te!

Si no ets soci usa l'autentificació normal

Usuari:
Contrasenya:
Nom:
E-mail:*
Comentari:
Codi de verificació (copia les lletres de la imatge)*:Captcha Image

*L'email no es publicarà en cap cas

Dansacat.org vetllarà per mantenir els comentaris lliures de continguts que no ens semblin apropiats però en cap cas acceptarà responsabilitats per el que els usuaris diguin aquí.

Tots els comentaris que vulnerin les més minimes normes de convivència seràn esborrats i Dansacat.org es reserva el dret a filtrar-los segons els seu propi criteri.

Publicitat

Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya - Ens movem junts/Nos movemos juntos/We move together

La Caldera Les Corts -c/Eugeni d'Ors, 12 08028 Barcelona, Tel (+34) 93 268 24 73, Fax (+34) 93 268 06 80, info@dansacat.org