Para poder mejorar nuestros servicios, utilizamos cookies de terceros para recoger información estadística. Si continua navegando consideremos que accepta su utilización. Más información aqui Tanca
Premi Nacional De Cultura 2011

Accés a socis  /  Nou soci APdC?

Usuari:

Contrasenya:

T'has oblidat la contrasenya?  

Butlletí

RSS 2.0 RSS

Octubre 2018
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    
ProgramacióFormació

Subvencions en el punt de mira

Opinió | 28/01/2010

Subvencions en el punt de mira

La dansa a Catalunya està a l'ull de l'huracà. Els mitjans de comunicació s'han bolcat en la cobertura del conflicte que s'ha generat entre dues conegudes companyies de dansa de llarga trajectòria amb les institucions públiques i el CoNCA. I s'ha aixecat polseguera. Molta més de la que es podia esperar, cosa que almenys ens consola en fer-nos pensar que, potser, la dansa ja té prou pes a la nostra societat com per a aixecar passions, encara que sigui per circumstàncies poc desitjables.

Si hem d'analitzar què és el que realment ha passat per a poder extreure'n conclusions, abans de tot caldria aclarir que el detonant d'aquesta situació ha estat la reacció respecte a dos casos de característiques diferents. Dos casos, però, que més enllà de la seva pròpia resolució, deixen sobre la taula tota una sèrie de qüestions que, un cop encetades, requereixen ésser analitzades i valorades, bé per tal d'aclarir conceptes, bé per intervenir-hi si s'escau.

D'una banda s'han sentit les queixes de la Maria Rovira (directora de la Cia. Trànsit) pel fet que a la seva companyia li han denegat la subvenció pel projecte de residència a Mataró. Les seves queixes prenien especial solidesa quan es recolzaven en l'argument que el projecte presentat era la continuació d'un projecte ja iniciat i pres en consideració anteriorment amb una valoració que el feia mereixedor de la màxima dotació econòmica. Vist així, sens dubte, la decisió que es qüestiona sembla incongruent. L'APdC sempre estarà a favor del recolzament als projectes a mig i llarg termini (sempre i quan siguin meritoris). Si no s'ofereixen les bases per a una continuïtat mínima en les iniciatives culturals, mai no podrem construir res que no siguin falles llampants que es cremin tan bon punt s'han alçat.

Ara bé, entre el posicionament general i l'específic pel que fa al cas que ens toca, ens manca completar un pas imprescindible per a poder fer un judici assenyat: el contrast d'informacions. El CoNCA, que tot just fa deu mesos que ha encetat la seva feina, també mereix a priori la nostra confiança. Per la seva banda ha comunicat que la denegació de l'ajut a la Cia. Trànsit s'ha degut a "errors tècnics". L'APdC necessita saber amb una mica més de concreció en què consisteixen aquests errors tècnics per a poder valorar si tenen prou entitat com per a causar una decisió final tan dràstica. En qualsevol cas, lamentem que un error tècnic, que possiblement es podria solucionar amb l' adequada actitud pedagògica per part dels convocants, hagi de tenir unes conseqüències tan extremes. De la mateixa manera, també aprofitem per assenyalar la gran importància, en el sector professional de la dansa, del grau de professionalització pel que fa a la gestió, qüestió que de vegades, potser sota l'excusa d'una precarietat quasi endèmica, acaba quedant com a una assignatura pendent o notablement millorable.

Un cop L'APdC conegui amb més detall les circumstàncies exactes que han provocat aquest conflicte, es podrà posicionar i intervenir en la mesura que pugui i consideri oportuna. A falta d'haver arribat a aquest punt, sí que volem fer ressò d'algunes de les qüestions que en el context d'aquest conflicte s'han plantejat pel camí. Entre d'altres coses, s'ha acusat al CoNCA de secretisme pel que fa a la identitat dels membres del comitè d'especialistes encarregats de valorar els projectes; s'ha titllat d'imprecisa l'exposició dels criteris de valoració i s'han qüestionat les decisions preses. Respecte a aquestes qüestions, el CoNCA s'ha expressat en els següents termes:

-Consideren adequada i precisa l'exposició dels criteris de valoració.
- Exposen que el secret de la identitat de les comissions només dura fins a la fi del període d'avaluació i concessió d'ajuts per tal d'evitar pressions. Posteriorment, es fa públic.
-Informen que els membres del CoNCA han respectat el 100% les valoracions de les seves comissions d'experts.

Pel que fa a aquests aclariments, l'APdC voldria parar especial atenció a l'últim punt: el fet d'acatar, sense cap tipus d'intervenció, les decisions preses per un comitè extern, ¿no desvirtua, en certa manera, part de la pròpia tasca del CoNCA? Els membres del CoNCA, per més que no siguin especialistes en un tema en concret, en tant que persones amb un gran bagatge cultural que els permet oferir la seva visió transversal respecte un tema específic, ¿no haurien de tenir veu, vetllar per una coherència interna de les decisions preses i adquirir un determinat grau d'implicació en les valoracions per tal de poder matissar, corregir o modificar aquelles conclusions que, potser en el sí d'un comitè independent, podrien estar mancades del sentit de la continuïtat, de la visió global o de la proporció? Des de l'APdC és valora el gran respecte que el CoNCA demostra per la veu dels especialistes, però també es qüestiona, amb un esperit constructiu, si entre un intervencionisme excessiu i la manca d'un posicionament crític mínim de base, no seria convenient trobar un punt mig en què és donés com a resultat una situació més equilibrada. Considerem que el tema mereix prou atenció com per ésser exposat al diàleg.

D'altra banda, el conflicte de la Cia. David Campos és un altre cas ben diferent. Un cúmul de circumstàncies adverses, pel que fa a l'evolució dels ajuts públics concedits, ha exposat a la companyia a una situació insostenible. Afortunadament, contactes recents de Campos amb les institucions han obert noves expectatives que esperem permetin que el projecte continuï endavant. A partir, però, de la seva problemàtica específica, s'han visibilitzat les queixes de tot un sector de la dansa que ha aprofitat el moment per a fer sentir la seva veu i que ha demanat una major implicació per part de les institucions cap a la dansa clàssica, pràcticament inexistent en el panorama de la dansa a Catalunya. El debat ha quedat obert i tothom està convidat.

Xavier Martínez Torrejón, ballarí, corògraf i membre de la Junta de l'APdC.

Els comentaris

No hi ha comentaris encara!

Publica el teu comentari:

Si ets soci usa l'accés de socis per autentificar-te!

Si no ets soci usa l'autentificació normal

Usuari:
Contrasenya:
Nom:
E-mail:*
Comentari:
Codi de verificació (copia les lletres de la imatge)*:Captcha Image

*L'email no es publicarà en cap cas

Dansacat.org vetllarà per mantenir els comentaris lliures de continguts que no ens semblin apropiats però en cap cas acceptarà responsabilitats per el que els usuaris diguin aquí.

Tots els comentaris que vulnerin les més minimes normes de convivència seràn esborrats i Dansacat.org es reserva el dret a filtrar-los segons els seu propi criteri.

Publicitat

Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya - Ens movem junts/Nos movemos juntos/We move together

La Caldera Les Corts -c/Eugeni d'Ors, 12 08028 Barcelona, Tel (+34) 93 268 24 73, Fax (+34) 93 268 06 80, info@dansacat.org