Para poder mejorar nuestros servicios, utilizamos cookies de terceros para recoger información estadística. Si continua navegando consideremos que accepta su utilización. Más información aqui Tanca
Premi Nacional De Cultura 2011

Accés a socis  /  Nou soci APdC?

Usuari:

Contrasenya:

T'has oblidat la contrasenya?  

Butlletí

RSS 2.0 RSS

Juliol 2020
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
ProgramacióFormació

Entrevista a Sonia F. Lage, comissària de l'exposició "El rostre darrera el moviment"

Entrevista | 18/12/2008

Entrevista a Sonia F. Lage, comissària de l'exposició "El rostre darrera el moviment"
Sonia F. Lage durant l'entrevista a Mercedes Boronat

Dissabte 20 de desembre, a les 18:30 h, Sonia F. Lage conduirà l'última visita comentada a l'exposició.

Sonia F. Lage va començar a prendre classes de dansa als 20 anys, però no va ser fins a l'any 2001, amb 23, quan va arribar a Barcelona i s'hi va submergir completament . Des de llavors s'ha dedicat a aprendre tot el que ha pogut  del sector. Amb el pas del temps s'ha decantat principalment per la dansa contemporània, la dansa-teatre i la improvisació. Sempre ha compaginat l'estudi de la tècnica, amb la creació de petit format i la gestió. Junt amb Guillem Lloje, ha creat la cia. Océano Rojo, també es productora executiva de la cia. Pepe Hevia Danza i treballa com a terapeuta manual. Tot el que l'envolta té com referència el cos i el moviment, les seves grans passions, d'aquí que hagi estat la comissària de "El rostre darrere el moviment", exposició que es pot veure al Mercat de les Flors.

Com i quan va sorgir la idea de l' exposició?
La idea  va néixer al desembre de 2002. Havia quedat amb Manu Trillo, fotògraf i co-creador de l'exposició. Jo vènia de passar la tarda a la biblioteca de l' Institut del Teatre i arribava una mica alterada perquè portava temps intentant documentar-me sobre dansa contemporània i m'havia adonat de les poques referències que hi havia. Sentia que hi havia una manca tant a nivell de vídeos, com de llibres i d'informació palpable que em permetés estudiar la dansa fora de la sala d'assaig. Ens vam posar parlar i ell, que per aquell temps estudiava un postgrau de Fotoperiodisme a la UAB, havia de fer un treball i em va proposar fer-lo de dansa. Em va semblar una idea genial i ens vam llançar a la piscina. La gran pregunta va ser: "de què parlem?" Hi havia molts camins però teníem clar que volíem parlar de persones, del que hi ha fora de l'escenari. Recordo que mentre volava a Tenerife (sóc canària) va sorgir el títol de l'exposició "El rostre darrere el moviment" i a partir d'aquí, el desenvolupament de la idea va venir sol. El nom recull l'essència del projecte.

Què et va moure a dur-lo a terme?
Sobretot la il·lusió de poder posar-me en contacte amb els creadors de dansa contemporània que estaven en actiu en aquell moment. El Manu i jo teníem moltes ganes, estàvem molt il·lusionats i sempre vam creure en el que estàvem fent. La meva passió per la dansa i la seva passió per la fotografia van fer que trobéssim un espai de treball molt nutritiu per a poder anar creixent a mesura que el projecte evolucionava. El que passa és que al principi, quan vam començar a contactar amb els corògrafs, a fer fotos i entrevistes, realment no érem conscients del que teníem entre les mans. Després d eles primeres entrevistes ens vam posar en contacte amb l' APdC, que en aquell moment estava gestionada per Toni Cots, ell ens va animar a seguir endavant. L' APdC va coproduir el projecte de cara al Dia internacional de la dansa del 2004 conjuntament amb l' Institut del Teatre. En aquest moment el suport de l' APdC va ser fonamental perquè continuéssim endavant. Teníem moltíssimes ganes de seguir treballant, però el context i l'estructura que ens va oferir l'Associació i l'Institut del Teatre va ser essencial, si no hagués estat molt difícil treure endavant un projecte tan ambiciós i de gran format com El Rostre.

Com va ser el procés de producció de l' exposició?
El Rostre és un projecte que vam trigar un any i mig en dur a terme, la seva producció va ser molt llarga i vam passar per molts moments durs. Va començar amb un treball d'investigació, després van venir les primeres entrevistes i retrats als coreògrafs que tenia més a prop (uns coreògrafs ens van conduir a altres). El treball del Manu i meu sempre va anar en paral·lel, jo realitzava l'entrevista i ell feia a una o dues sessions fotogràfiques amb cada coreògraf i a posteriori sorgia el retrat. Quan vam començar a treballar amb l'APdC vam acabar la llista de creadors, que fins a l'últim moment va patir variacions. Un cop estàvem treballant de ple en els textos i els retrats, va arribar el procés de decidir com es visualitzaria l'exposició. Al final a través de l'arquitecte Valentin Trillo va sorgir la idea dels quadres mòbils, uns quadres que ballen. Fins a l'últim moment vam estar repassant textos, canviant fotos i fent els vídeos, l'exposició també compta amb dos vídeos. La inauguració en el marc del DID 2004 va ser immillorable i hi ha molta gent en el camí a la qual li hem d'estar agraïts com Toni Cots, Joaquim Noguero, tot els corògrafs i ballarins,...

Quina va ser la resposta dels corògrafs davant la vostra proposta?
Una de les coses que més ens va sorprendre va ser la gran receptivitat que van mostrar els coreògrafs davant la proposta. Molts d'ells ens parlaven de la necessitat que existissin més iniciatives com aquesta. Van avalar el projecte des del principi, ens van obrir les portes dels seus assajos i les seves classes i quan realitzava les entrevistes m'adonava de les ganes que tenien molts d'ells de parlar de dansa, de les seves opinions i de la seva manera d'entendre aquest art.

Hi ha algun coreògraf que no surti a l'exposició i que t'hauria agradat que hi fos?
Pensant en aquell moment, al 2004, el gran absent va ser Ramon Oller, és l'únic coreògraf amb el qual no vaig aconseguir parlar personalment. I una altra persona que m'hagués agradat que estigués és Carmelo Salazar, que de pròpia voluntat, després de fer l'entrevista i el retrat, ens va dir que preferia no participar en el projecte.

Ensenyes la cara més humana dels professionals, la majoria no estan "en acció" , sinó en actituds quotidianes, per quin motiu?
Perquè realment el que ens interessava era mostrar la cara més íntima dels coreògrafs. Cada retrat, tant visual com escrit, parla de la persona que està darrere del creador. Vam voler aportar una mirada diferent sobre la dansa, una mirada més propera. Recordo que per aquella època m'obsessionava molt la sensació que la dansa estava deshumanitzada, necessitava posar-li ulls, paraules i gestos, a les persones que eren els referents en aquell moment. Ara no és que m'obsessioni menys, però ho visc d'una altra manera.

Què li pot aportar al professional de la dansa veure aquesta exposició?
L' exposició dibuixa un mapa de la dansa contemporània d'un moment determinat a Barcelona. Aquest mapa ofereix informació sobre els creadors que no està recollida en cap altre lloc. Tota aquesta riquesa d'informació és primordial per a conèixer al corògraf i poder valorar les obres que ens acostem a veure als teatres. Al professional de la dansa se li brinda l'oportunitat d'aprofundir en la personalitat dels creadors. La informació reunida i mostrada és bàsica per a entendre el desenvolupament de la dansa contemporània catalana. A més, considero que no fa falta llegir tots els textos ni veure tots els retrats per a descobrir coses sobre la dansa que són desconegudes.

Després del Mercat de Flors, on t'agradaria veure exposat aquest treball?
A un centre de documentació de les arts escèniques catalanes.

És difícil moure una exposició d'aquestes característiques?, ¿quin recorregut ha fet fins ara?
Si, la veritat és que ha estat bastant complicat, tant pel format i muntatge com per la temàtica. És una exposició de gran format sobre dansa contemporània on realment apareixen poques fotografies de dansa, i això al circuit, tant de arts escèniques como de les arts visuals, els hi ha costat entendre-ho. Ha estat difícil trobar el context adequat per a exhibir-lo, crec que encara no hi ha espai en el sector per a promoure obres artístiques d'aquest tipus. Des que al 2004 es va inaugurar a l' Institut del Teatre s'ha pogut veure a la Sala Antiga Estació (Rubi), la Sala Trinitaris (Vilafranca del Penedes), el Centro de Arte Can Castells (Sant Boi de Llobregat), la Nau Sud de Ca L'Estruch (Sabadell) i ara al Mercat.

Quins són els teus projectes ara?, tens en ment algun altre treball similar?
El meu projecte de futur a grans trets és seguir treballant en el sector de la dansa tant a nivell creatiu com de gestió. Un projecte en el qual m'agradaria involucrar-me és el la creació d'un llibre de documentació sobre la dansa contemporània catalana. Els creadors sempre ho han demandat i penso que és bàsic el seguir difonent i parlant de dansa mes allà dels escenaris.





*L'APdC no es reponsabilitza de les opinions expressades pels seus entrevistats/des.

Els comentaris

No hi ha comentaris encara!

Publica el teu comentari:

Si ets soci usa l'accés de socis per autentificar-te!

Si no ets soci usa l'autentificació normal

Usuari:
Contrasenya:
Nom:
E-mail:*
Comentari:
Codi de verificació (copia les lletres de la imatge)*:Captcha Image

*L'email no es publicarà en cap cas

Dansacat.org vetllarà per mantenir els comentaris lliures de continguts que no ens semblin apropiats però en cap cas acceptarà responsabilitats per el que els usuaris diguin aquí.

Tots els comentaris que vulnerin les més minimes normes de convivència seràn esborrats i Dansacat.org es reserva el dret a filtrar-los segons els seu propi criteri.

Publicitat

Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya - Ens movem junts/Nos movemos juntos/We move together

La Caldera Les Corts -c/Eugeni d'Ors, 12 08028 Barcelona, Tel (+34) 93 268 24 73, Fax (+34) 93 268 06 80, info@dansacat.org