Para poder mejorar nuestros servicios, utilizamos cookies de terceros para recoger informaciˇn estadÝstica. Si continua navegando consideremos que accepta su utilizaciˇn. Mßs informaciˇn aqui Tanca
Premi Nacional De Cultura 2011

AccÚs a socis  /  Nou soci APdC?

Usuari:

Contrasenya:

T'has oblidat la contrasenya?  

ButlletÝ

RSS 2.0 RSS

Juny 2018
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930 
ProgramaciˇFormaciˇ

1990 - 1993

Segona Legislatura (Del 7 de maig de 1990 al 20 d'octubre de 1993)

Reprenent les reivindicacions
La segona legislatura de l'ABCPC s'iniciÓ amb molta empenta tot i la poca participaciˇ en les votacions. Arran de la diada de debat al Palau de la Virreina es va fer un nou balanš de la situaciˇ de la dansa professional a Catalunya. Coincidiren professionals del sector i varis membres de les institucions de cultura catalanes. Les conclusions del debat no sorprenien a ning˙ i el llistat de demandes era inacabable i reiteratiu: manca d'una polÝtica clara i continuada envers la dansa; manca de l'assessorament adient a les corresponents institucions i en el sector dels programadors; manca d'infraestructures, aixÝ com de coordinaciˇ amb la Xarxa de teatres; pressupostos sota mÝnims; subvencions irris˛ries i retards considerables en totes elles, i un llarg etcŔtera que encara a dia d'avui caldria revisar i que en aquell moment donÓ lloc a afirmacions de tota mena: "La situaciˇ que estem vivint Ús dramÓtica; s'estÓ treballant en el buit i cap a un futur incert; els ballarins ens sentim com a ˙ltim esglaˇ; la vida del ballarÝ Ús curta i no es tÚ temps per parlar amb els polÝtics, etc."

Finalment, els polÝtics presents en aquell debat acordaren estudiar solucions en caire d'urgŔncia, tot i recordar el dŔficit que suposarien propostes com un cos de dansa al Liceu o un espai Municipal dedicat, exclusivament, a la dansa. Es va suggerir repetir aquest tipus de debat ja que tothom el va trobar constructiu, per˛ no nomÚs no es va fer, sinˇ que l'any segŘent, pel DID de 1991, l'associaciˇ es veiÚ empesa a redactar un nou Manifest, anomenat simpÓticament Manolito, en el qual s'exigia, una vegada mÚs, solucions reals i imminents als problemes del sector. En aquella Ŕpoca funcionaven una vintena de companyies catalanes, algunes d'elles d'important ress˛ internacional i el tracte de les institucions era realment incoherent amb aquest fet.

Espais que tanquen i espais que obren
Entre 1990 i 1992 es van donar un seguit de canvis importants a nivell de locals. Mentre naixien el SAT Sant Andreu Teatre (SATá)ái L'Espai de Barcelona (m˙sica i dansa), tot i la manca de consens en quant a la seva gestiˇ, tancaven les portes dos dels locals mÚs emblemÓtics de dansa a la ciutat: La FÓbrica i El Teatre Obert. Tot i els esforšos de l'ABCPC, aixÝ com el consens del sector, els locals, l'un d'iniciativa privada i l'altre p˙blica, van veure la seva fi.

1992: desconcert general
L'any 1992 quedava marcat pels ja reiteratius retards en els pagaments de les subvencions de la Generalitat i en va quedar constÓncia a l'estrena de L'Espai, quan els membres de l'associaciˇ reivindicaren, pancarta en mÓ, la dimissiˇ del director general de Promociˇ i Cultura, Jaume Serrats, el qual afirmava a mode d'excusa que "la crisis Ús, en part, filla del desinterŔs p˙blic", mentre que els diners que havia promŔs al sector no arribaven i les companyies es veien empeses a demanar crŔdits per tirar endavant els seus projectes.

Van ser dies de reflexiˇ i malestar en quŔ fins i tot es plantejÓ si realment tenia sentit continuar amb l'ABCPC. Per sort, aquestes discussions van desembocar en la promociˇ de noves estratŔgies de treball que afavoririen el creixement maduratiu d'una associaciˇ encara a les bressoles.

Treballant en vells i nous projectes
Entretant, l'associaciˇ tirava endavant i creava dins la seva mateixa seu l'associaciˇ cultural Per la Dansa, amb vistes a poder accedir tambÚ a totes aquelles persones interessades pel mˇn de la dansa sense ser-ne professionals.

Les comissions creades en les darreries de la primera Legislatura seguien el seu curs i sorgien documents interessants com l'autoreflexiˇ que van fer una vintena de core˛grafs respecte l'estat en quŔ es trobaven les seves companyies amb les corresponents mancances i necessitats.

Manifest de la Dansa 1991
Manifest de la Dansa 1991



Com a la resta del sector, l'associaciˇ es va veure marcada aquests anys per la manca d'un pressupost coherent a les iniciatives que anaven sorgint. Es creia evident que calia emancipar-se de les institucions, per˛ no s'acordava com. Tot i aixÝ, es continuÓ colĚlaborant amb tot tipus de propostes: dansa-ValŔncia; la Federaciˇ; Taules rodones, etc. i el n˙mero de socis continuÓ augmentant. A finals de la segona legislatura l'associaciˇ comptava amb 164 membres, tot i que s'evidenciava la necessitat de millorar la comunicaciˇ amb aquests, repte que emprendria la segŘent Junta Directiva amb un canvi d'organitzaciˇ interna que recollia les propostes de millora que arribaven des de l'Assemblea General.

Elegida per 56 vots (mÚs un vot en blanc), sobre un cens total de 134 socis, la segona Junta Directiva la formaven, a 7 de maig de 1990:

Presidenta: Montse ColomÚ i Pujol
Sotspresident: Raimon Avila i Castells
SecretÓria: Brigitte Harroche
Tresorera: Marta Oliveres
Vocals: Julian Oliva (laboral i jurÝdica)
Toni MartÝnez i Ca˝adas (polÝtica i relacions exteriors)
Elisa Huertas i Pantaleˇn (cultura i serveis)
Marta Almirall i Elizalde (comunicaciˇ i premsa)
Montse Garcia Otzet (arxiu i documentaciˇ)

MÚs informaciˇ

Publicitat

Associaciˇ de Professionals de la Dansa de Catalunya - Ens movem junts/Nos movemos juntos/We move together

La Caldera Les Corts -c/Eugeni d'Ors, 12 08028 Barcelona, Tel (+34) 93 268 24 73, Fax (+34) 93 268 06 80, info@dansacat.org