Para poder mejorar nuestros servicios, utilizamos cookies de terceros para recoger información estadística. Si continua navegando consideremos que accepta su utilización. Más información aqui Tanca
Premi Nacional De Cultura 2011

Accés a socis  /  Nou soci APdC?

Usuari:

Contrasenya:

T'has oblidat la contrasenya?  

Butlletí

RSS 2.0 RSS

Octubre 2020
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031 
ProgramacióFormació

Entrevista a Amèlia Boluda, ballarina, coreògrafa i pedagoga

Entrevista | 26/08/2008

Entrevista a Amèlia Boluda, ballarina, coreògrafa i pedagoga





















Entrevista a Amèlia Boluda i Julián, coordinadora de l'especialitat de dansa i cap del departament de contemporani del CEPSA Oriol Martorell


'La dansa és un ensenyament creatiu i corporal que concilia ment i cos i forma persones donant valors com la creativitat, l'esforç, la disciplina i la resiliència'
La ballarina, coreògrafa, pedagoga i sòcia de l'APdC Amèlia Boluda i Julián (Barcelona, 1956) coordina l'especialitat de dansa, és cap del departament de contemporani i forma part des de fa 10 anys de l'equip directiu del Centre d'Educació Primària, Secundària i Artístics Oriol Martorell, situat a 9 Barris, a Barcelona. El primer i únic centre que hi ha en tot l'estat espanyol d'estudis integrats de dansa acaba de fer 10 anys.

L'escola és oberta a rebre alumnes d'arreu, però per ser admès al centre és imprescindible passar una prova d'aptitud per als ensenyaments artístics quan es tracta de cursos de Cicle Inicial, i de coneixements artístics per a cursos més avançats de cicle mitjà o superior de primària. Des del curs 2000-2001, els alumnes de l'àrea de dansa cursen els estudis de secundària al Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre.

Amb 9 anys, Boluda es va iniciar com a ballarina de clàssic a l'Institut del Teatre, on també després es va titular en dansa contemporània. En acabar, va cursar estudis de dansa clàssica a l'Òpera de Brussel·les i amb Carmen Roche a Bèlgida i posteriorment i gràcies a la primera beca de la Generalitat, va marxar als EUA a estudiar dansa a la Mers Cunnigham University. Va ser professora de Formació Corporal i Comunicació a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Va cursar el Grau Superior de Pedagogia de la Dansa a l'Institut del Teatre (IT) i posteriorment va ser professora del Grau Superior de Dansa i Cap del Departament de Pedagogia de les Arts de l'Espectacle. Actualment està fent el doctorat en arts escèniques a la UAB.

En tornar de l'estranger, va ser una de les cofundadores del Ballet Contemporani de Barcelona (1977-1997), un col·lectiu del qual va ser ballarina i coreògrafa així com  directora artística de 1988 fins a 1997. Ho va compaginar amb les classes que impartia a l'Institut del Teatre fins que el 1997 el Departament d'Educació de la Generalitat li va encomanar formar part de l'equip encarregat d'iniciar el centre Oriol Martorell i estar al capdavant de la dansa.

El CEPSA Oriol Martorell -que porta el nom del que va ser gran músic i pedagog- es va fer amb la idea d'ajudar als alumnes que tenen ganes i condicions per estudiar música o dansa i facilitar l'educació artística amb els estudis complets i obligatoris de primària i també de secundària, en el cas de la música.

Boluda ha estat membre del consell de direcció (1993-1995) i vicepresidenta de l'APdC (1995-1997) així com presidenta de la Federació Espanyola d'Associacions Professionals de la Dansa durant un mandat (1996-1999).

Què va suposar per a tu estudiar dansa a l'estranger?
Estudiar a Estats Units i a Bèlgica em va donar una visió del panorama internacional de la dansa. Sempre he fet moltes coses dins la professió perquè m'ha agradat tenir una visió molt àmplia de la dansa. Vaig tenir l'oportunitat de veure que en alguns països la dansa estava més organitzada i endreçada que en el nostre i que l'educació era un tema bàsic. Actualment compagino la coreografia amb la pedagogia perquè considero que és molt important estar en actiu. Quan jo era estudiant, hi havia moltes mancances, ara s'ha tancat el cercle en l'àmbit acadèmic, hi ha més d'una opció i es poden trobar diversos recorreguts. Qui ho desitgi pot estudiar des de l'inici compaginant els estudis generals obligatoris i preparar-se per a ser ballarí gràcies als centres integrats, es pot continuar fent una carrera a tots els efectes equivalent a una llicenciatura, fer-se pedagog o fins i tot fer un doctorat. Ha costat molts anys i esforç que la dansa entri dins del sistema educatiu d'una forma normalitzada.

Què falta?
Encara crec que manca fer investigació en dansa, crear arxius i recuperar la història de la nostra disciplina i tot el recorregut de la dansa contemporània que s'ha fet a Catalunya, que és molt. Per exemple, vaig fer un recull audiovisual del patrimoni del Ballet Contemporani de Barcelona per a l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural de la Generalitat i crec que hem de recollir molt mé el que es fa, ja que per saber cap on volem anar hem de saber d'on venim. Actualment, a través del doctorat segueixo investigant sobre la dansa.

Amèlia Boluda presentant l'acte d'aniversari al Liceu
Amèlia Boluda presentant l'acte d'aniversari al Liceu



Com valores el teu pas per la presidència de la Federació Espanyola d'Associacions Professionals de la Dansa?
Va ser una època molt important i difícil perquè ens va tocar a Catalunya la presidència quan s'havia de defensar les equivalències de les titulacions anteriors a la LOGSE. Em va donar una visió de com estava la dansa a la resta d'Espanya i la situació en termes acadèmics i professionals. En aquells anys, la meva fita era normalitzar i dignificar la professió del ballarí, del pedagog i del coreògraf, ser el més normals dins el teixit social, i col·laborar en l'organització de les diferents associacions de l'Estat, intentant estar units. Per a mi sempre hem sigut un col·lectiu petit, que necessita buscar més els punts en comú que les diferències, per fer escoltar la nostra veu.

Creus que la situació dels ensenyaments han millorat?
A nivell d'educació s'ha avançat molt. Des que va començar el CEPSA Oriol Martorell el 1997, hem aconseguit que dins del sistema educatiu es contempli la dansa i s'organitzi com els altres ensenyaments artístics. També que hi hagi una Subdirecció General d'Ensenyaments Artístics al Departament d'Educació de la Generalitat. Aquesta proposta va sorgir de la Conferència Nacional d'Educació, on vam poder treballar conjuntament tres tècnics d'ensenyaments artístics: un de música, un d'art visual i plàstic i jo en l'àmbit de la dansa i del teatre.

Què et sembla que a Catalunya els ensenyaments elementals de dansa no estiguin regulats a nivell oficial?
Amb la derogació de la LOGSE, ja no és nivell ni grau, sinó que s'obtenen 'Ensenyaments bàsics artístics'. Per a mi, l'important és valorar els alumnes que han fet aquests ensenyaments bàsics. Estan fent dues escolaritats juntes: Primària més els ensenyaments bàsics artístics, amb dedicació, amb una càrrega horària siginificativa i esforç. En aquestes edats, com que són esponges, ho estan absorbint tot i això revertirà en el seu futur però els hem de valorar l'esforç i crec que seria bo que constés en el seu expedient acadèmic aquesta doble formació. A més, crec que les escoles privades de dansa fan una tasca important i que necessiten suport.

Bach i Escher en una coreografia del CEPSA Oriol Martorell al Liceu
Bach i Escher en una coreografia del CEPSA Oriol Martorell al Liceu



Com va néixer el  CEPSA Oriol Martorell?
El Departament d'Educació va fer el pas per fer aquesta escola integrada.  Des de sempre s'havia reclamat a l'administració educativa  que facilités aquesta doble escolaritat, atès que són molt grans els inconvenients i el desgast que suposa el temps de dedicació a la pràctica de la dansa o l'estudi de l'instrument, amb la compaginació dels estudis de primària o secundària. Aquí es facilita això, ja que al centre es fa tot. L'objectiu global del centre és crear professionals de la dansa o la música, i també formar ciutadans que com usuaris en gaudeixin. Els alumnes destaquen per la vocació i la voluntat i a partir de tercer curs han de triar si faran música o dansa. Els expliquem molt als pares que no els portin amb una idea preconcebuda, que els deixin triar. L'equip docent els aconsella a l'hora de d'escollir l'especialitat. En aquest sentit, l'escola ha estat pedrera de molts nois, que no feien dansa perquè no la coneixien. S'han trencat molts tabús. Un altre objectiu és  potenciar el desenvolupament individual i col·lectiu dels alumnes en el camp de la sensibilitat artística, i això és el que reverteix en la formació de nous públics.

Quin tret distintiu té el CEPSA Oriol Martorell?
És una escola integrada, que te alumnes de 6 a 16 anys, on reben els ensenyaments de l'etapa d'educació primària, integrats amb els de dansa o música, i els de secundaria obligatòria integrats amb els de música. Els alumnes que volen continuar amb els estudis integrats de dansa i secundària obligatòria fan la prova d'accés al Conservatori Professional de Dansa. Va ser un centre pioner i encara  no n'hi ha cap més a l'Estat d'aquestes característiques. Vam  començar el 1997 amb 22 alumnes de la promoció de 4t de Primària, que corresponia a 3er de nivell elemental de dansa. Ara hi ha dues línies de 25 alumnes cada una, són prop de 400 alumnes entre Primària i Secundària. Hem crescut molt i hi ha força demanda.

Com s'organitza l'especialitat de dansa?
Tenim 16 professors especialistes de dansa, contractats pel Departament d'Educació, i un metge consultor, que treballem organitzats en cinc departaments: dansa clàssica, contemporània, folklore (espanyol i tradicional), treball físic i educació postural -que és una adaptació curricular de l'educació física- i el departament de música.  A més d'impartir les classes fem reunions pedagògiques i organitzatives per preparar les diverses activitats i tasques específiques de dansa i les relacionades amb el centre. Formem un claustre únic de més de 80 professors, entre els mestres de primària, professors de secundària, de música i dansa. La majoria dels excel·lents professors de la nostra especialitat han estat ballarins. És bo que puguem reciclar-nos, que primer els ballarins ballin però posteriorment utilitzar l'experiència viscuda per transmetre-la. Actualment la majoria seguim  fent cursos per adquirir més formació i mantenir-nos en forma.

Com s'integren els ensenyaments de dansa i música a la primària?
Els nens comencen l'escola amb 6 anys, a primer curs. Fem les mateixes hores de primària  que la resta d'escoles, les hores de més per fer els ensenyaments de música o dansa surten dels migdies i de les hores de lliure disposició dels centres. Els més grans de dansa  surten a les 6 de la tarda. Els petits dediquen una mitja de 8 hores setmanals als ensenyaments artístics, que es va incrementat durant el cicle mitja i que en el cas dels alumnes de dansa, que requereix una pràctica del tot presencial al centre, arriba fins a 15,5 a la setmana, amb les diferents assignatures. Als 8 anys trien si volen fer música o dansa. Tot i que no deixen de fer l'altre disciplina del tot.  Per a mi, és molt important que un pedagog, un coreògraf i un ballarí sàpiga música, és una formació fonamental.

Alumnes del CEPSA Oriol Martorell actuant a l'Institut del Teatre per la Mostra 2008
Alumnes del CEPSA Oriol Martorell actuant a l'Institut del Teatre per la Mostra 2008



Com accedeixen els alumnes als estudis?
Com que som un centre pluriterritorial, és a dir que s'hi pot accedir des de qualsevol lloc de Catalunya, per entrar fem una prova d'accés d'aptituds musicals i de dansa  per als  més petits i si volen entrar a cursos superiors han de fer una prova de coneixements per poder seguir el nivell del curs al que s'integraran. Com a centre integrat, entenem que la música també són matemàtiques i la dansa també és geometria i física, un nen del nostre centre aprèn abans el cos humà o conceptes matemàtics abans que en un altre centre, degut als ensenyaments artístics. Personalment crec que la creativitat ajuda a la resta d'ensenyaments. Si s'entén l'art com a forma de coneixement i s'aplica bé, hi ha menys fracàs escolar. Aquesta és la nostra aportació a l'ensenyament general: l'escola primer ha de fer persones, crear uns valors, i l'art ens dóna eines per crear aquests valors.

Com ara quins?
La disciplina i l'esforç són importants. Hi ha moltes coses en la dansa que són molt bones per a l'ensenyament en general, com ara els reflexos, la predisposició al canvi, el treball del cos i la ment conjuntament, la concentració, la disciplina, l'esforç i la superació. La música i la dansa són ensenyaments no verbals que ajuden a que les persones s'entenguin i comuniquin. Crec que aniria molt bé utilitzar aquestes disciplines quan arriba gent estrangera i encara no comprèn la llengua.

Pels estudis de secundària, esteu vinculats amb l'Institut del Teatre.
El Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre és el nostre centre de continuïtat. Quan els alumnes de dansa acaben la Primària, poden accedir-hi fent les proves. El 99 % les superen.  Hi ha una bona relació amb l'Institut, per programes i currículums. El centre Oriol Martorell nodreix el gruix de les incorporacions del primer curs. Enguany 19 de les 26 places que oferia per primer curs l'Institut del Teatre, les ocuparan els nostres alumnes.  També hi ha nens molt ben preparats d'escoles privades de Catalunya que entren cada curs.

Mostra del 2008 del CEPSA Oriol Martorell
Mostra del 2008 del CEPSA Oriol Martorell



Quina relació teniu amb el sector?
Som un centre obert a la professió, amb qui tenim molt bona relació. Ens visiten durant el curs forces professionals de Catalunya i de la resta de l'Estat. Cada curs durant el segon semestre de l'any fem classes obertes per a les famílies i per als professionals de dansa que vulguin venir. Som un centre de referència. Alguns centres privats no poden oferir algunes disciplines, potser menys conegudes, com ara dansa creativa, rítmica o castanyoles i venen a veure les nostres classes. Hi ha centres, que ens envien alumnes amb moltes capacitats i que per la situació de l'escola  no els poden preparar més, ja que són una minoria en els seus centres. Nosaltres també els enviem alumnes que no es poden matricular al nostre centre, a vegades per falta de places o per no haver superat la prova d'accés. Hi ha una relació bona i fluïda amb les escoles de dansa, així com als professionals que convidem per actuar i fer col·loquis a l'Oriol Martorell.
Crec que com més dansa hi ha més dansa generem. Aconseguim que es parli més de dansa i que més gent s'hi dediqui, en fem promoció.

L'escola ha superat els 10 anys d'existència.
10 anys han servit per a moltes coses. Et serveix per resituar-te i fer balanç. Hem convidat exprofessors i molts exalumnes per festejar-ho. S'ha creat una base de dades i els hem posat en contacte per tal que no perdin la relació entre ells i amb el centre. De la primera generació de l'escola, que van entrar al 1997, dos ballen amb IT Dansa i han estat en les diverses actuacions aquest any que ha fet l'escola. Altres estan a l'estranger i alguns només segueixen la dansa com a públic fidel. S'ha fet molta feina. Hem crescut molt els darrers anys. I sobretot s'ha aconseguit donar credibilitat als ensenyaments de dansa; actualment hi ha molta demanda per fer dansa, fet que quan es va crear al centre era una incògnita, ja que la música té en principi una demanda social més gran. Actualment a l'Oriol Martorell la demanda per cursar les dues especialitats és la mateixa. El Departament d'Educació te en projecte la creació d'un nou edifici, ja que s'han quedat petits els dos que ocupem actualment.

Com ho heu celebrat?
Hem fet tres celebracions importants. La primera va ser el 10 de novembre del 2007, amb actuacions, tallers i una festa a l'edifici de primària. La segona va ser l'11 de febrer al Liceu. A l'escola no hi cabíem i l'aforament d'altres teatres era insuficient per a totes les famílies. Confiem  que a l'edifici nou hi hagi un auditori-teatre! I la tercera el 13 de juny es va fer una festa i sopar a l'edifici de secundària amb actuacions dels alumnes i ex alumnes. A més com cada any s'ha fet la 'Mostra de Dansa',  en què els alumnes ensenyen les diferents matèries que han treballat durant el curs. La preparació forma part de la motivació, i enguany es va presentar a la Sala Ovidi Montllor. A banda hem seguit amb totes les activitats i festes que es fan cada curs i la  participació en activitats externes al centre com el projecte 'Comenius' d'intercanvi amb centres d'altres països, entre d'altres.

Final de la Mostra 2008 del CEPSA Oriol Martorell, amb professors i alumnes
Final de la Mostra 2008 del CEPSA Oriol Martorell, amb professors i alumnes



Què fomenta la dansa en les edats escolars o per què creus que els infants i joves han d'aprendre dansa?
Estic convençuda que s'ha de fer per dues coses fonamentals: és un ensenyament creatiu i corporal, que concilia la ment i el cos. A més dóna uns valors que estan a la baixa, com la disciplina, l'esforç, la superació de les dificultats o resiliència, que per a mi és una capacitat per afrontar dificultats i que l'aprenentatge de la dansa presenta al ser un constant repte físic i intel·lectual; també  treballar la intel·ligència emocional. Crec que dedicar-se a la dansa ajuda a enfrontar-se a situacions quotidianes, com el treball en equip,  relacionar-se  i  improvisar. Estem en una societat molt ràpida i hem d'estar preparats per assumir els canvis - que és improvisar - i els reflexos t'ajuden. També som resistents. La gent que estudia dansa acostuma a ser  gent forta, resistent, física i psicològicament, i això crec que és bo per a la formació de persones.

Consideres que un professional de la dansa s'ha de començar a formar de petit o pot fer-ho més endavant?
Aquest centre  va néixer amb la idea que com més aviat comencin els alumnes a formar-se en la dansa i la música millor. Són disciplines que si es comencen a practicar quan són petits ajuda molt. Això no vol dir que hi ha gent que comença més gran i també segons les condicions i la voluntat que tinguin poden arribar a ser  bons intèrprets, però jo crec que quan més aviat millor, sempre que vulguin els nens/es, no els seus pares únicament.

Quins projectes de futur teniu al centre?
Un dels més importants i desitjat és  el nou centre, com hem comentat. S'ha aprovat el projecte per a fer un edifici amb més aules de moviment, un teatre-auditori i noves classes. A més  ens han convidat a participar en diverses activitats externes d'actuacions. També volem trobar el temps per a la reflexió i valoracions pedagògiques i d'innovació per veure com cal enfocar el futur,  després de celebrar tant intensament aquests 10 anys.

Els comentaris

No hi ha comentaris encara!

Publica el teu comentari:

Si ets soci usa l'accés de socis per autentificar-te!

Si no ets soci usa l'autentificació normal

Usuari:
Contrasenya:
Nom:
E-mail:*
Comentari:
Codi de verificació (copia les lletres de la imatge)*:Captcha Image

*L'email no es publicarà en cap cas

Dansacat.org vetllarà per mantenir els comentaris lliures de continguts que no ens semblin apropiats però en cap cas acceptarà responsabilitats per el que els usuaris diguin aquí.

Tots els comentaris que vulnerin les més minimes normes de convivència seràn esborrats i Dansacat.org es reserva el dret a filtrar-los segons els seu propi criteri.

Publicitat

Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya - Ens movem junts/Nos movemos juntos/We move together

La Caldera Les Corts -c/Eugeni d'Ors, 12 08028 Barcelona, Tel (+34) 93 268 24 73, Fax (+34) 93 268 06 80, info@dansacat.org